Drimia maritima (L.) Stearn
CAT: ceba marina o ceba d’ase
ES: cebolla albarrana
FAMÍLIA: Asparagaceae
SINÒNIMS: Urginea maritima (L.) Baker
DISTRIBUCIÓ: Balears, península Ibèrica, Illes Canàries i Algèria.
DESCRIPCIÓ: planta bulbosa molt vistosa, ja que el seu bulb sobresurt parcialment del terra. Les fulles grosses i brillants, desapareixen durant l’estiu i tornen a sortir després de la floració. Quan no té fulles, a finals d’estiu, produeix la tija floral de més d’un metre d’alçada coberta de nombroses flors blanques formant una inflorescència allargada, molt vistosa. Els fruits són càpsules trígones on les llavors negres i brillants es troben separades per lòculs.
A les Balears també hi viu Drimia pancration, molt semblant a la ceba marina. Ha estat objecte de debat taxonòmic i per una determinació segura cal examinar els detalls florals amb lupa. Té un aspecte més esvelt que la ceba marina, fulles més estretes, inflorescència més laxa i més curta, el bulb més enterrat i el seu hàbitat està sempre lligat a l’ambient litoral.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: no té amenaces importants conegudes i no consta com espècie protegida.
FENOLOGIA: floreix a finals d’agost fins a l’octubre. Després li surten les fulles que persisteixen fins a la primavera. Fructifica a la tardor.
FORMA VITAL: geòfit
HÀBITAT: ambients secs i assolellats de clima mediterrani.
USOS: el bulb s’ha emprat per a les propietats cardiotòniques i diürètiques. Tota la planta, especialment el bulb, conté compostos tòxics. Ha estat considerada una planta protectora i se li han atribuït propietats per allunyar animals perjudicials. A Mallorca existeix el record oral que de vegades es plantava prop de les figueres i altres arbres fruiters, possiblement amb la creença que ajudava a evitar la pujada de formigues i rates a l’arbre.
AL JARDÍ BOTÀNIC: forma part de la col·lecció de flora baleàrica, però també en tenim a l’hort i a la col·lecció de flora d’illes mediterrànies. Des del punt de vista paisatgístic és un element molt interessant tant per la seva floració pel setembre després dels mesos secs de l’estiu, i també pel seu fullam verd fosc i persistent tot l’hivern. És una espècie que no necessita quasi cap manteniment una vegada establerta en llocs assolellats i sòls ben drenats. Al banc de germoplasma es conserven accessions de Cabrera, Menorca i Mallorca. Possiblement, algunes corresponguin a l’espècie Drimia pancration, ja que en el moment de la recol·lecció, fa més de trenta anys, no era considerada com espècie separada sinó com una varietat. A l’herbari hi ha plecs de ceba marina d’algunes poblacions de Mallorca. El plec més antic és de 1913.
