(DS. MANZANA 14 5718034DE7051N)
1.Justificació
A partir de la proposta feta per part d’una sòcia de la Societat d’Amics del MUCBO, referent a la creació d’una àrea naturalista a les marjades adquirides per l’Ajuntament de Sóller al costat del Ferrocarril i les rentadores, es va formar una comissió per tal de dur endavant el següent pre-projecte per presentar al consistori solleric.
Aquesta proposta inicial es presenta com a una oportunitat de donar un ús més enllà del només recreatiu per aquestes marjades de tarongerars, actualment degradades, i adquirides recentment per l’Ajuntament de Sóller, per tal de que puguin ser una part d’elles aprofitades per diferents entitats locals dedicades a l’estudi i gestió del medi ambient i agrícola, i, per altra banda, la resta puguin estar obertes al públic resident a Sóller en general.
Es pretén diferenciar diversos espais segons l’ús que es proposa donar de manera que hi tenguin cabuda diversos perfils d’usuaris.
Aquesta idea inicial ha estat redactada per Cristina Fiol París amb el suport de la Societat d’Amics del MUCBO i altres col·labordors, i es presenta a l’Ajuntament de Sóller per tal que es tengui en consideració a l’hora de donar ús i vida a la parcel·la municipal de Sa Torrentera.
2.Accés
Encara que inicialment l’accés està previst per la passarel·la flotant que s’ha de restaurar i passa per les rentadores, també pendents de restauració, es proposa una segona opció que s’indica en la figura 3 en groc i amb el nom Accés.
Es tractaria d’aprofitar el vial que està senyalitzat per accedir a l’Estació del tren per part de persones amb mobilitat reduïda fins a davant el marge d’inici de la parcel·la, allà s’hauria d’habilitar una escala i rampa accessible. Malgrat la proximitat, fins i tot la coincidència amb el recorregut del tramvia, cosa que tanmateix ja passa tant a la plaça d’Espanya, l’Avinguda d’Es Born, la plaça de la Constitució i l’Avinguda de Cristòfol Colom, plaça del Mercat inclosa, i essent que, es tracta de terrenys de propietat pública, encara que hi hagi atorgada una concessió d’ús a una empresa d’origen solleric per al seu ús econòmic (dades del llibre “El Ferrocarril de Sóller (1912-2012)” de varis autors), creim que aquesta opció és més adequada que la passarel·la tant per les facilitats i seguretat a l’hora d’anar a la marjada com per en cas d’emergència ser necessària una sortida ràpida del lloc. (Veure fotografies figura 1 i 2).
Com es pot observar a la fotografia 2, s’hauria de tenir en compte a l’hora d’habilitar aquest l’accés que no afectàs a la restauració de la síquia que passa just per baix del marge.
Figures 1 i 2. Lloc proposat d’accés a la parcel·la.
Així mateix, per tal de donar una altra sortida d’emergència per l’extrem sud de la marjada, es podria aprofitar la barrereta i rampa d’accés des de darrera els hangars de l’estació. Aquest accés seria només per a realitzar tasques del personal implicat en aquella parcel·la i per, en cas d’emergència, l’evacuació ràpida de les persones que es poguessin trobar dins aquella zona. Es troba indicat a la figura 3 en groc i amb el nom d’Accés restringit.
A la figura 3, una línia verd clar, mostra el que seria el camí principal de comunicació per passar d’una zona a una altra. La informació detallada sobre cada zona es mostra més avall.
Tot el recinte tendria un horari d’accés per tal de prevenir el màxim possible l’incivisme; amb obertura el matí i tancament l’horabaixa tard. Per determinar l’horari es tendria en compte els horaris de lleure dels habitants de Sóller per tal de que hi puguin accedir amb comoditat.
Figura 3. Zonificació de la marjada segons els usos proposats.
Zonificació i usos
La idea i objectiu general és la recuperació d’aquesta marjada de tarongers combinant-ho amb la divulgació d’aquest cultiu i la relació amb el torrent com a hàbitat d’aigua dolça del municipi.
3.1.Zona 1
Aquesta es proposa com la zona que estaria totalment oberta al públic però enfocada més com una àrea de passeig i descans entre tarongers. Pensam que ja existeixen altres zones d’esbarjo i joc al municipi i que aquesta es pot enfocar com un espai més tranquil i útil per a tasques d’educació ambiental i a més de veure les possibilitats que també tendria com a refugi climàtic.
Hi hauria un camí principal de connexió entre l’entrada i la zona 2, i diversos camins secundaris circulars per poder gaudir del passeig entre tarongers i llimoneres amb alguns punts amb bancs per seure.
S’hauria d’estudiar quins arbres dels presents actualment serien aprofitables per crear zones d’ombra més grosses a part de recuperar i sembrar nous arbres fruitals.
Valorar la possibilitat d’alternar altres espècies a part de tarongers i llimoneres tal com es fa habitualment dins els horts sollerics. Tant aquesta zona com la zona 2 podrien ser reservori de varietats locals i varietats cultivades habitualment a Sóller.
Figura 4. Vista actual de la zona 1 des de la zona 2.
Entre la zona 1 i la zona 2 hi hauria d’haver una separació física que permetés visibilitat però l’entrada sols de forma controlada i organitzada en visites guiades o similar.
Es proposa consultar empreses/entitats com EcoVinyassa i MUCBO (com a referència de gestió de la marjada de fruitals que tenen).
3.2. Zona 2
Es planteja com un espai de treball directe del tarongerar i hort, d’investigació de cultius, varietats, tractaments, etc., motiu pel qual l’accés seria pel personal que hi fes feina i grups i visites organitzades. Es faria una revisió dels peus que es poden salvar i recuperar i plantació d’arbres nous i zona d’hortalissa si es veu adequat.
Inclouria recuperar l’ús del safareig i restaurar la síquia per tal d’aprofitar al màxim l’aigua que es capta des del torrent.
Figura 5. Estat actual del safareig.
La caseta que es troba a l’extrem sud d’aquesta zona apareix al cadastre per tant s’hauria de comprovar l’estat legal de l’edificació i valorar si es podria restaurar per ser utilitzada com a magatzem d’eines i altre material necessari per les zones 2 i 3.
Figura 6. Estat actual de la caseta que podria ser utilitzada com a magatzem d’eines i altres elements.
Pel disseny, gestió i ús de la zona 2 es proposa consultar a la Cooperativa Agrícola de Sóller i l’entitat Horts Solidaris.
3.3.Zona 3
Aquesta zona, per ser la més propera a la zona de captació d’aigua del torrent i la més arraconada dels horts municipals es proposa destinar-la a recrear l’hàbitat de la torrentera, eliminant les espècies invasores i plantant la vegetació autòctona pròpia dels torrents i zones humides d’aigua dolça.
S’hauria de restaurar la captació d’aigua i la síquia coberta ja que representa un element etnològic molt interessant, a part de ser vital per fer arribar l’aigua del torrent al safareig.
De la mateixa manera que entre la zona 1 i 2, la zona 3 es trobaria separada per barreres físiques de la zona 2.
Com ja s’ha comentat, aquesta àrea hauria de ser també d’accés controlat per dur-hi a terme visites divulgatives i per poder realitzar estudis dels insectes i altra fauna dels torrents.
L’accés general i de les visites es faria a través de la zona 2. Com s’ha comentat més amunt, la sortida/entrada des de darrera de l’hangar del tren seria tan sols pel personal autoritzat i per emergències (Veure mapa de la figura 3).
Figura 7. Imatge parcial de la zona 3 on es pot veure, a l’esquerra, part de la síquia coberta per on condueix l’aigua captada del torrent.
Pel disseny i gestió d’aquesta àrea es podria contactar amb el MUCBO i l’àrea ecologia UIB.
4.Cartelleria
Cada zona hauria d’anar acompanyada de la cartelleria adequada tant per l’aclariment dels usos permesos com per informació divulgativa sobre els valors d’aquesta àrea i del projecte que s’hi du terme. Com a exemple es podria seguir el format i estil dels cartells vinculats al projecte de revalorització dels torrents realitzat pels alumnes de CEIP Ses Marjades, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sóller i Aqualia (figura 8).
Figura 8. Confluència del torrent de Sa Coma amb el de Sa Torrentera. Mostra un cartell adequat per a la zona.
5.Gestió, coordinació i execució de la proposta
Es proposa que la fórmula per la gestió i coordinació de les tasques que impliquen posar en marxa aquest projecte i mantenir-lo en el temps sigui un conveni entre les entitats implicades, amb l’Associació d’Amics del Museu de Ciències com a coordinador de tots els grups, i una valoració per part de l’Ajuntament per a poder determinar quina despesa pot destinar a cada tasca i zona.
