Paleontologia

Una col·lecció paleontològica és un conjunt ordenat i classificat de (macro)fòssils. Els fòssils són restes d’organismes del passat que han romàs conservats en el registre geològic. Es distingeixen fòssils corporals, com per exemple closques, ossos o fulles, i icnofòssils, que són testimonis del comportament dels animals, com potades, llorigueres o traces d’alimentació. També són fòssils les mudes, restes d’ous o excrements (copròlits), sempre que hagin passat a formar part de les roques que els contenen.

Les col·leccions paleontològiques són molt rellevants científicament, sobretot per dos motius. El primer, de caràcter geològic, és que molts de fòssils permeten datar les roques que els contenen, de vegades amb una precisió inferior a 100 anys. N’hi ha que també proporcionen informació sobre l’ambient on varen viure i, fins i tot, variables físiques com la temperatura i la precipitació del moment. Però la seva principal rellevància és en l’àmbit paleobiològic: els fòssils permeten constatar l’evolució de les espècies, les grans extincions del passat i, en general, com eren i anaren canviant els diferents ecosistemes del nostre planeta al llarg dels darrers 600 milions d’anys.

El MUCBO | Museu de Ciències compta amb importants col·leccions paleontològiques. La del solleric Joan Bauçà conté desenes de milers de fòssils d’arreu de Mallorca i també de fora, especialment peixos. Moltes de les peces són testimonis de jaciments que ja han desaparegut o actualment són inaccessibles, i mostren el conjunt d’animals i plantes que visqueren a les nostres illes al llarg del temps. Una altra important col·lecció és la de William Waldren, consistent en desenes de milers de fòssils d’animals provinents de la cova de Moleta (Sóller). Està composta principalment per restes del bòvid endèmic Myotragus balearicus, la rata cellarda gegant Hypnomys morpheus, la rata aranyera gegant Nesiotites hidalgo, la sargantana Podarcis lilfordi muletensis, el ferreret Alytes muletensis, i restes de rates-pinyades i ocells diversos. A més d’aquestes, hi ha aplecs de materials que s’han anat donant al Museu al llarg del temps, com les col·leccions de Joan Arbona, Mateu Cifre i Josep Juárez. Els fòssils es conserven segons els requisits particulars de cada peça (temperatura, humitat relativa, etc.) en contenidors preparats per a prevenir les vibracions i cops que puguin afectar el material.