Malacologia

Les col·leccions malacològiques són un tipus de col·leccions zoològiques integrades per
mol·luscs terrestres o marins. Generalment, contenen els seus esquelets (closques externes o
internes), tot i que sovint també s’hi poden preservar exemplars sencers, amb les parts blanes.
Exemples habituals són els caragols, cornets, corns, copinyes, ostres, plomes o ossos de
cefalòpodes, etc.

Les col·leccions d’aquest tipus fan palesa la gran diversitat morfològica d’aquest grup, així com
la distribució espacial de les espècies al llarg del temps. Per això, són col·leccions de referència
per a identificar i comparar les espècies, així com per a estudiar els canvis de la seva
distribució biogeogràfica al llarg del temps. Aquest aspecte és especialment rellevant per a la
realització de tasques de conservació d’espècies endèmiques o amenaçades.

Les col·leccions malacològiques que es conserven al MUCBO | Museu de Ciències contenen
material d’arreu del món, amb desenes de milers d’exemplars de diferents formes i colors. En
destaca la col·lecció històrica de Fernando Moragues, amb més d’un segle d’antiguitat. Per
extensió, la més important és la de Mateu Cifre, que compta amb una representació
exhaustiva de totes les espècies de les Balears, tant terrestres com marines, així com multitud
d’altres espècies de la Mediterrània i del món.

Addicionalment a aquestes dues col·leccions principals, hi ha aplecs menors provinents d’altres donacions, principalment amb material de les Balears. Quasi tots els exemplars es conserven en sec, en bossetes de tanca hermètica o capsetes dissenyades per a aquesta fi, tot i que una petita part es conserven en humit per tal de conservar-ne les parts blanes. Primer es fixen amb formalina, per a posteriorment desar-los definitivament dins una solució d’alcohol al 75% en pots de vidre hermètics.