Planta viva

El Jardí Botànic alberga diverses marjades, cadascuna dissenyada per recrear els diferents hàbitats de la flora balear. Aquestes terrasses vegetals ofereixen un recorregut pels ambients naturals més característics de les Illes, des de zones humides fins a costeres rocoses i muntanyes.

La flora endèmica de les Illes Canàries reflecteix l’edat geològica d’aquestes illes.

Fòssils de fulles i fruits trobats en la Mediterrània, també a les Balears, concretament en les muntanyes que envolten la vall de Sóller, corresponen a espècies que actualment sols es troben en les Illes Canàries, Madeira i Açores. Aquests fòssils daten dels períodes Miocè i Pliocè de l’època terciària i tenen fins a 20 milions d’anys!!

En aquests períodes la vegetació mediterrània era molt semblant a les comunitats de boscos de laurisilva que actualment queden relictes a Canàries.

Així trobam que moltes plantes de Canàries tenen el seu origen i parents més pròxims a la Mediterrània. Per això, en un jardí de conservació de la flora d’illes mediterrànies i per entendre millor la complexitat de les relacions biogeogràfiques de les espècies que la formen, es fa indispensable integrar en el Jardí una petita mostra del que va poder ser, fa 20 milions d’anys, la flora de les nostres illes.

Les illes Canàries es troben a l’oceà Atlàntic molt a prop del tròpic de Càncer i a més de 2.000 km de les Illes Balears. Aquest arxipèlag està format per set illes majors d’origen volcànic. Tenen un clima subtropical amb poques precipitacions condicionat pels vents, destacant els alisis que són moderats però constants que provoquen amb la seva condensació la coneguda mar de núvols. Aquests factors, juntament amb la irrupció esporàdica de fortes precipitacions i l’accidentada orografia, determinen l’existència d’una àmplia varietat de microclimes que donen lloc a una gran varietat d’hàbitats amb marcades diferències nord i sud.

El terme Macaronesia (Makaro=feliç, nesias=illes) significa “illes afortunades” i fa referència al conjunt dels arxipèlags atlàntics (Açores, Madeira, Salvatges, Canàries i Cabo Verde) més una petita part del continent africà (sud del Marroc i Sàhara) on també hi viuen moltes espècies estretament relacionades i afins.

L’arxipèlag de Canàries és el de major riquesa florística, amb unes 1.860 espècies de les quals 521 (un 28%) són endèmiques.

Les illes Canàries es divideixen en dues unitats fitogeogràfiques, les illes orientals (Lanzarote i Fuerteventura) i les occidentals (Gran Canaria, Tenerife, la Gomera, El Hierro i la Palma). Les illes orientals són les més seques, mentre que les occidentals estan més influenciades pels vents alisis, fet que produeix un ampli rang de microclimes que es manifesten en el desenvolupament de les diferents zones de vegetació. La col·lecció de flora canària que podeu veure al JBS està distribuïda en diferents rocalles que representen els següents hàbitats:

Pis bassal (0-300 (400) metres s. n. m.)

Clima sec i càlid amb elevada insolació i escassa pluviometria. Comprèn les comunitats de:

• • Litoral: espècies que viuen en sòls arenosos, i amb influència de la saladina de la mar.
  • Cardonal-tabaibal: comunitat d’arbusts suculents com els “cardones” (Euphorbia canariensis), les “tabaibas” (Euphorbia balsamifera i Euphorbia obtusifolia), el “verode” (Kleinia neriifolia), el “incienso salvage” (Artemisia thuscula) i el “cornical” (Periploca laevigata).
  • Bosc termòfil: Constitueix una franja de boscos de transició entre el pis bassal i el pis muntà superior de pinars i sabinars. Són espècies d’origen mediterrani i nord-africà com Pistacia atlantica i Juniperus phoenicea o espècies endèmiques com la palmera canària (Phoenix canariensis) i el drago (Dracaena draco).

Pis muntà (400-1800 metres s.n.m.)

Orientació N i NE: clima humit i fresc, de caràcter oceànic, on es troben els boscos de:

• • Laurisilva: formació bàsicament arbòria, perenne, ombrívola i termòfila. Es caracteritza per 18 espècies arbòries que poden superar els 20-30 m d’alçada i un estrat arbustiu més bé pobre constituït bàsicament per falgueres com Woodwardia radicans.
  • Fayal-brezal: se situa en zones de transició entre la laurisilva i les formacions de pinar. Es caracteritza per les espècies típiques Myrica faya (faya), Ilex canariensis (acebiño), Erica arborea (brezo) i Erica scoparia subsp. platycodon (tejo) entre d’altres.
  • Pinar: boscos de pi canari (Pinus canariensis) amb sotabosc de Cistus monspeliensis, Cistus symphytifolius i Chamaecytisus proliferus. Es situen a les vessants sud, seques i assolellades.
  • Comunitats rupícoles: pertanyen a qualsevol dels pisos de vegetació. Són comunitats que viuen en penya-segats, barrancs, pendents accentuades de les muntanyes amb superfícies fracturades i plenes de fissures, que generalment són ombrívoles. El grup més destacat dins aquestes comunitats són les famílies Crassulaceae (Aeonium, Monanthes, Aichrysum, Greenovia) y Asteraceae (Sonchus).

Alta muntanya (més de 2000 metres s.n.m.)

Clima sec i alta insolació, amb fortes oscil·lacions tèrmiques. Les espècies dominants són la “retama del Teide” (Spartocytisus supranubius) i el “codeso del pico” (Adenocarpus viscosus). Associats a aquests matolls s’hi troben altres espècies com la “hierba pajonera”, Descurainia bourgaeana, el “taginaste rojo del Teide”, Echium wildpretii, o el “alhelí del Teide”, Erysimum scoparium.

Col·lecció de flora de les illes del Mediterrani i de les seves àrees continentals d’influència amb fortes afinitats florístiques. Els països circummediterranis acullen unes 25.000 espècies, quasi la dècima part de la flora vascular mundial; el 63% de les quals són endèmiques. Dels principals sistemes insulars del Mediterrani, al voltant del 10% de les espècies són endèmiques, a vegades exclusives d’una sola illa o fins i tot moltes vegades exclusives de poblacions microareals amb un petit nombre d’individus. Les majors illes del Mediterrani (Mallorca, Còrsega, Sardenya, Sicília, Creta i Xipre) conserven una flora de mitjans del Terciari rica en endemismes. Aquestes plantes ben adaptades en el seu medi natural poden sobreviure si no es manipula el seu hàbitat. La recerca sobre la diversitat de la flora mediterrània, la seva biologia reproductiva, demografia i el seu cultiu, són disciplines necessàries per a conèixer millor com podem protegir-la.

En aquesta col·lecció hi trobam també algunes espècies d’àrees continentals d’influència mediterrània com Tetraclinis articulata, Argania spinosa, entre d’altres.

Aquest espai està dedicat a una àmplia varietat de col·leccions de plantes ornamentals, especialment aquelles que són útils en jardineria mediterrània. Una de les col·leccions més destacades és la Col·lecció Hans Heidersbach, que reuneix espècies originàries d’altres regions del món amb clima mediterrani, com Austràlia, Sud-àfrica, Califòrnia i Xile. A més, s’hi troben altres col·leccions importants com la de cactus i suculentes, i una peça de topiari de murta en forma del símbol de la pau.

Entre els exemplars vegetals més notables del jardí, sobresurten la nolina, el drago, la iuca becuda i un impressionant roure americà. Aquests arbres centenaris, juntament amb els fassers, que tenen més de 120 anys, són veritables joies botàniques d’aquest espai.

A més de les plantes, el jardí també inclou diversos elements ornamentals amb gran valor històric i cultural. Un dels més destacats és el rellotge de sol fet amb pedra viva, que no només indica l’hora solar veritable, sinó també les hores babilòniques, itàliques i, fins i tot, les lunars durant les nits de lluna plena. A través de la rosa dels vents i el penell, es pot observar la direcció del vent dominant en qualsevol moment.

Altres elements singulars que es poden trobar al jardí són una bota i un vagó miners, així com les bolles d’un molí de trituració de carbó que formava part de la primera central elèctrica d’Alcúdia. Completen l’escena una mola de molí de gra i el coll d’una cisterna mallorquina, que afegeixen una rica capa d’història a l’experiència de passejar per aquest jardí únic.

La Terra ha estat, al llarg del temps, una font de recursos vegetals per als seus habitants. La interacció entre plantes i humans és present en totes les cultures, i des de les primeres civilitzacions, les persones han utilitzat la biodiversitat al seu abast per satisfer necessitats bàsiques com l’alimentació, la cura de malalties, la fabricació d’utensilis i fins i tot en rituals religiosos o màgics.

És per això que aquesta àrea inclou espècies de diversos llocs del món, unides pel fet de ser útils per a la humanitat en l’àmbit de la medicina i altres sectors relacionats. Moltes d’aquestes espècies contenen principis actius essencials per a la fabricació de medicaments actuals. Algunes formen part de la cultura popular, ja que han estat emprades pels nostres avantpassats com a remeis tradicionals.

La vida de les persones depèn de les plantes. Cada espècie té el seu valor; totes són singulars i úniques. Algunes són útils ara, mentre que altres ho poden ser en el futur.

Aquesta àrea està destinada a la conservació de la gran diversitat de varietats de fruiters i hortalisses cultivades tradicionalment a les Balears, moltes de les quals estan en regressió a causa del seu abandonament.

Es conserven les principals varietats de cítrics cultivats a la Vall de Sóller. També s’hi troben col·leccions de varietats de pereres, cirerers, pruneres, albercoquers, vinyes, melicotoners i pomeres, totes de les Balears. A la zona de l’hort, cada temporada es multipliquen les varietats hortícoles, que es conserven al Banc de Germoplasma.

Gràcies a aquestes àrees de reserva genètica, es desenvolupa un programa de caracterització de totes les varietats, amb l’objectiu de donar-les a conèixer i difondre els seus usos i possibilitats, fomentant així el seu cultiu. Es pretén contribuir a la conservació d’aquests recursos fitogenètics autòctons o tradicionals que estan en perill d’extinció.

A més, aquest conjunt té un valor didàctic, ja que els visitants poden obtenir informació pràctica sobre fructicultura i horticultura ecològiques i locals, adquirint coneixements agrobiològics sobre les nostres varietats.