CAT: frígola de sant Joan, senyorida?
ES: tomillo, tomillo andaluz
FAMÍLIA: Lamiaceae
DISTRIBUCIÓ: Mediterrani. A Balears viu al SO de Mallorca, Eivissa i Formentera
DESCRIPCIÓ: arbust de tiges llenyoses en forma de coixí més o menys compacte, de no més de 40 cm d’alçada. Flors rosades o de color lila intens i fulles petites i molt aromàtiques. El podem diferenciar bé del tem (Thymus vulgaris) perquè aquest és més baix i delicat, d’aspecte més rastrer i esclarissat. Les flors de la frígola de Sant Joan s’agrupen en caps densos i les fulles són més grans i rígides. Per altra banda la seva olor és més intensa.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: LC Risc mínim
FENOLOGIA: floreix de maig a octubre
FORMA VITAL: camèfit
HÀBITAT: planta típica de la màquia mediterrània, garrigues aromàtiques (timonedes) i pinars.
USOS: comestible. S’empra tant en medicina com en perfumeria. El seu oli essencial té efectes antimicrobians, antioxidants, antifúngics, antiparasitaris del colon, desinfecta l’aparell respiratori, digestiu, etc. Sempre s’ha de diluir en un oli vegetal. La frígola de sant Joan és en definitiva un antibiòtic natural que podem emprar en infusió per tractar infeccions especialment de l’aparell digestiu i respiratori. La infusió es pot fer amb una cullerada de fulles i flors seques per una tassa d’aigua. La mateixa infusió també ens pot servir per rentar ferides o fer gàrgares per les llagues o aftes bucals.
Foto: Exemplar del Jardí Botànic, Herbari Virtual del Mediterrani Occidental – Universitat de les Illes Balears
