Ca: margalideta de la mar, camamil·la de la mar
Es:
Nom científic: Senecio varicosus L. f.
Sinònims:
- Senecio leucanthemifolius subsp. rodriguezii (Willk. ex Rodr.Fem.) O.Bolòs & Vigo in Collect. Bot. (Barcelona) 17: 91 (1988).
- Senecio rodriguezii Willk. ex Rodrig. in Anales Soc. Esp. Hist. Nat. 3: 36 (1874).
- Família: Asteraceae
- Distribució: Endemisme de Mallorca i Menorca.
- Estat de conservació: LC (preocupació mínima)
- Fenologia: D’hivern a primavera
- Forma vital: Teròfit (planta de cicle anual)
- Hàbitat: zones costaneres rocoses i esquerdes de penya-segats calcaris pròxims a la mar. Espècie ben adaptada a la salinitat, al vent i a l’alta exposició solar, tot i que també pot trobar-se en zones més resguardades.
La margalideta de la mar és una planta de cicle anual que pertany a la família de les asteràcies (compostes) i és endèmica de les costes de Mallorca i Menorca. Ha desenvolupat adaptacions específiques al seu hàbitat costaner, com la carnositat de les seves fulles, que li permet emmagatzemar aigua i sobreviure durant els períodes secs característics del nostre clima mediterrani. A més, la tonalitat vermellosa del revers de les fulles que podria estar relacionada amb la protecció contra la radiació solar intensa i la salinitat de l’ambient marí.
En aquest entorn hostil, on poques espècies poden prosperar, la margalideta de la mar es considera una planta altament especialitzada i vulnerable als canvis ambientals i a l’activitat humana. Una de les amenaces més greus que afronta és l’arribada a les Balears del fong exòtic, Puccinia distincta, procedent d’Austràlia, ha causat la desaparició de poblacions quasi senceres.
Antigament, Senecio varicosus es coneixia com a Senecio rodriguezii. El canvi de nom es deu a les regles de prioritat establertes pel codi Internacional de Nomenclatura Botànica. Linnè (1762) ja li havia assignat el nom de S. varicosus, mentre que S. rodriguezii va ser un nom posterior atorgat en 1874 pel botànic Moritz Willkomm en honor al seu col·laborador i gran naturalista menorquí J. J. Rodríguez Femenías. L’any 2013 es va proposar conservar el nom de Willkomm a causa del seu ús estès en la literatura científica, però la proposta no va ser acceptada, quedant com a nom correcte el de S. varicosus que fa referència a les venositats prominents de les seves fulles.
A la col·lecció de Planta Viva podreu observar una floració espectacular d’aquesta espècie gràcies a la persistència dels nostres jardiners. A més, conservam llavors de diverses poblacions al banc de germoplasma (Favàritx, Cala Mesquida, Es Fumat o del Port de Sóller) i comptam amb més de 40 plecs d’herbari representant les poblacions on es distribueix.
