CAT: botó d’or, botor de tardor
ES: botón de oro
FAMÍLIA: Ranunculaceae
DISTRIBUCIÓ: Mediterrani central i oest fins a les illes de l’Egeu. A les Balears és una planta molt rara, només a present a Mallorca, i en una sola localitat repartida entre Es Coll den Rebassa i S’Aranjassa.
DESCRIPCIÓ: Ranunculus bullatus és una petita planta herbàcia perenne que passa bona part de l’any pràcticament desapercebuda ja que, les seves arrels tuberoses, li permeten sobreviure davall terra durant els períodes desfavorables. A la tardor reviscola amb una roseta de fulles basals de forma ovalada, amb el marge lleugerament dentat i una superfície una mica inflada o arrugada. El revers de les fulles és pilós.
Les flors són solitàries, de color groc intens i d’uns 2-2,5 cm de diàmetre. Neixen sobre peduncles fins, erectes i coberts de pèls, que poden arribar als 20 cm d’alçada. Cada flor presenta nombrosos estams al centre i diversos pètals grocs que destaquen especialment sobre la vegetació baixa de la tardor.
És una espècie especialment interessant perquè, a diferència de molts altres ranuncles que floreixen a la primavera, aquesta ho fa principalment durant la tardor, després de les primeres pluges.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: En perill crític d’extinció (CR) a les Balears. Les principals amenaces són la transformació urbanística del territori, la construcció de carreteres i altres infraestructures, la fragmentació i desaparició de l’hàbitat i la proliferació de plantes ruderals i invasores.
Un aspecte especialment delicat és que es troba en un entorn molt transformat, entre l’aeroport de Palma i els nuclis urbans propers.
FENOLOGIA: Floreix i treu la seva part vegetativa d’octubre a desembre. A l’estiu roman en repòs, gràcies a les seves estructures subterrànies tuberoses. Depèn molt de les precipitacions. En condicions de sequera pot ser molt escassa.
FORMA VITAL: geòfit
HÀBITAT: Viu en herbassars baixos i clars, sovint entre matollars mediterranis, en indrets on s’acumula una mica de terra i es manté una certa humitat després de les pluges.
A Mallorca, el seu hàbitat és molt particular: petits herbassars sobre sòls arenosos amb una humitat edàfica relativament elevada, situats pràcticament a nivell de la mar, entre 2 i 5 metres d’altitud.
No és una planta pròpia de zones permanentment humides, sinó que depèn de la disponibilitat temporal d’aigua al sòl. El seu desenvolupament vegetatiu i la floració estan molt condicionats per les primeres pluges de tardor. Aquesta dependència de les precipitacions explica que en anys secs pugui passar pràcticament desapercebuda.
USOS: No es coneixen usos agrícoles, alimentaris ni ornamentals rellevants d’aquesta espècie.
Històricament, en algunes fonts de medicina popular apareix citada com a planta medicinal, amb atribucions antiinflamatòries i antireumàtiques. També se li atribuïen antigament propietats relacionades amb la fertilitat femenina, però són creences tradicionals sense fonament científic demostrat.
Cal tenir present que les ranunculàcies contenen compostos irritants i algunes espècies poden resultar tòxiques si s’ingereixen o s’apliquen sobre la pell. Per tant, no és una planta que s’hagi d’utilitzar medicinalment de manera casolana.
AL JARDÍ BOTÀNIC: Ranunculus bullatus és un exemple molt il·lustratiu de la fragilitat de la flora balear. No és un endemisme, ni tampoc una espècie exclusivament rara a escala mediterrània, però les seves poblacions mallorquines es troben en una situació de conservació crítica.
La seva presència a Mallorca ens recorda que la biodiversitat no es conserva únicament protegint les espècies exclusives de les illes, sinó també preservant les poblacions locals d’espècies de distribució més àmplia que poden desaparèixer del nostre territori, i aquest és el paper també del Jardí Botànic de Sóller, que des dels seus inicis conserva aquesta espècie com un tresor de la tardor.
Al Jardí Botànic conservam llavors de les poblacions naturals al banc de germoplasma i també plecs d’herbari, tant en la col·lecció HJBS, com en la col·lecció HJBS-BONAFÈ.
