Limonium magallufianum L.Llorens
CAT: saladina de Magalluf
ES: siempreviva
FAMÍLIA: Plumbaginaceae
Sinònims:
DISTRIBUCIÓ: endemisme exclusiu del Prat de Magalluf (Calvià, Mallorca)
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Estat crític (CR). Protegit per la LESRPE (Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial, RD 139/2011) i al Catàleg Balear d’espècies Amenaçades.
FENOLOGIA: floreix a l’estiu, tenint el màxim el mes de juliol i principis d’agost. Fructifica de setembre a octubre.
FORMA VITAL: camèfit
HÀBITAT: comunitat de saladines en pradells humits i salobres a prop del litoral.
Limonium magallufianum va ser descrit l’any 1985 pel botànic mallorquí Lleonard Llorenç. Com indica el seu nom científic, és una espècie exclusiva del Prat de Magalluf, al sud-oest de Mallorca. Es tracta d’un endemisme fortament amenaçat, que viu en una comunitat amb altres saladines formada per nou espècies, cinc de les quals són exclusives d’aquest indret únic. És una zona sotmesa a una forta pressió antròpica, ja que està envoltada d’urbanitzacions i complexos turístics i és freqüentada per vianants. Fa més de vint anys que es treballa amb la protecció d’aquest espai urbanitzable per protegir el conjunt d’espècies exclusives que hi viuen en un ambient de cada vegada més escàs com són els salobrars i les zones d’aiguamolls.
La saladina de Magalluf és una planta halòfita (resisteix elevades concentracions de sal) perenne, cespitosa, amb tiges llenyoses i poc ramificades. Com la majoria de saladines té les fulles amb glàndules excretores a l’anvers, per on poden expulsar la sal. L’escapus floral (tija sense fulles que té les inflorescències a l’extrem) en forma de panícula ramificada pot assolir els 85 cm d’alçada. Les flors són hermafrodites, amb pètals violacis i el fruit és un aqueni que queda protegit pel calze i conté una sola llavor. Com la majoria d’espècies de Limonium, es pot reproduir per apomixis, és a dir, pot produir llavors fèrtils a partir de l’òvul evitant la fecundació, obtenint així una descendència genèticament idèntica a la mare.
Al Jardí Botànic es conserven plantes en la zona de les plantes litoral i salobrars; i al banc de germoplasma es conserven 4 accessions de llavors, una recol·lectada l’any 1985, tres recol·lectades l’any 2000, i una de l’any 2006.
