PLANTA DEL MES DE MARÇ 2025. Leucojum aestivum L.
- Ca: Allassa, assa
- Es: campanilla de verano
- Nom científic: Leucojum aestivum L.
- Sinònims:
- Leucojum aestivum subsp. pulchellum (Salisb.) Briq. in Prodr. Fl. Corse 1: 323 (1910)
- Leucojum aestivum var. pulchellum (Salisb.) Fiori in A.Fiori & al., Fl. Anal. Italia 1: 212 (1896)
- Leucojum hernandezii Cambess. in Mém. Mus. Hist. Nat. 14: 315 (1827)
- Leucojum pulchellum Salisb. in Parad. Lond. 2: t. 74 (1807)
L’allassa és una planta bulbosa de floretes acampanades blanques amb taques verdoses a les puntes dels tèpals. Les flors es presenten en conjunts de 3 a 5 i pengen de la part superior de les tiges que poden assolir els 30-40 cm. Primer surten les fulles linears i planes, totes des de la base. El fruit és una càpsula que conté 5-7 llavors llises i negres.
D’aquesta espècie s’obté l’alcaloide galantamina, que és un dels més importants que s’empren per al tractament dels símptomes de l’Alzheimer. A més també va ser emprat pel tractament de la pòlio i altres malalties nervioses i musculars. Per altra banda, també s’obté la licorina, un altre alcaloide emprat per les seves propietats anticancerígenes i antivirals.
A causa dels efectes del canvi climàtic, és palès un decreixement de les seves poblacions, ja que estan lligades a hàbitats de zones humides, de cada vegada més difícils de mantenir. Per altra banda, la introducció de cultivars comercials que podrien hibridar amb les poblacions silvestres, també resulta un perill a tenir en compte en les poblacions naturals.
Al Jardí Botànic la podeu veure en flor en la zona humida, entre la col·lecció de falgueres, però també en una zona més seca, just a l’entrada de la col·lecció de flora d’alzinar, on floreix més tard.
Família: Amaryllidaceae
Distribució: Europa fins al Nord de l’Iran i Nord-est d’Algèria, on s’ha citat recentment. A les Balears creix a Mallorca i a Menorca. A la península Ibèrica només n’hi ha al Nord de Girona. També creix a altres illes del Mediterrani com Còrsega i Sardenya.
Estat de conservació: No és una espècie extremadament rara, però les seves àrees de distribució estan disminuint a causa de la destrucció de les zones humides i també a la recol·lecció en alguns països com a plantes productores d’alcaloides. Segons les categories UICN, es considera vulnerable (VU) a zones com Romania, etc. I de preocupació menor (LC) a Itàlia, Gran Bretanya, etc. Al banc de germoplasma BGVIB es conserven llavors de la població del torrent de Pareis. I a l’herbari HJBS es poden consultar diversos plecs dels termes de Maó, Sóller, Pollença i Escorca.
Fenologia: floreix de febrer a abril
Hàbitat: zones boscoses humides o en basses temporals en el cas de Menorca.
