Paleontologia

El primer pis del Museu l’ocupa parcialment l’exposició de Paleontologia, inaugurada l’any 2003. La primera sala comença amb un àmbit explicant què són els fòssils i com es formen, juntament amb una grossa fulla de palmera fòssil (Sabalites sp.) trobada a Fornalutx. La segona sala conté centenars de restes fòssils, ordenades segons l’escala dels temps geològics, de més antics a més moderns. Les vitrines laterals presenten peces tant de les Balears com de fora, mentre que les vitrines centrals contenen únicament fòssils de les Balears.

L’inici és al Paleozoic superior, amb vitrines amb fòssils del Devonià, Carbonífer i Permià. D’entre els fòssils de les Balears, destaca el fragment de maxil·la d’un gros rèptil moradisaurí de Banyalbufar, amb tres fileres de dents. L’exposició continua amb les vitrines del Mesozoic, concretament del Triàsic, mostrant diferents peixos d’Alcover-Mont-ral i també exemplars de les Balears, com les vèrtebres de l’ictiosaure de Sóller o del notosaure d’Escorca, tots dos rèptils marins. Els segueixen diverses vitrines sobre els ambients marins del Juràssic i Cretaci, amb multitud de mol·luscs ammonits de diferents formes i mides.

La part del Cenozoic comença amb el Paleogen, on s’hi mostren els coneguts nummulits, tan típics d’aquest període. També es poden veure les diferents plantes i animals que varen viure a la vorera dels grans llacs que hi havia a Mallorca en aquell temps. En destaquen tortugues aquàtiques i ossos de mamífers, entre ells parents llunyans ja extingits dels hipopòtams i dels cavalls. Es dediquen un conjunt important de vitrines al període següent, el Neogen. S’hi poden veure dos granots de Libros, excepcionalment ben conservats, i després quatre vitrines amb material de Mallorca: una amb un conjunt de plantes de Fornalutx, i l’altra amb la fauna dels grans esculls coral·lins tropicals de Mallorca. S’exposa un esquelet parcial d’un mamífer marí: Metaxytherium medium, un sireni parent dels dugongs, acompanyat d’una detallada reconstrucció a mida real de com era l’animal en vida. També hi ha les dents del seu possible depredador: el tauró gegant Otodus megalodon. Finalment, hi ha ossos dels emblemàtics mamífers del Quaternari balear, com són un esquelet muntat del miotragus (Myotragus balearicus) o restes de la rata cellarda gegant de les Gimnèsies (Hypnomys morpheus).