Erica multiflora L.
CAT: xiprell, ciprell, mata de tronets (València), bruc d’hivern (Catalunya)
ES: brezo, pedorrera, petorra
FAMÍLIA: Ericaceae
SINÒNIMS: s’han descrit varietats blanques, altres de flors més denses o atapaïdes, però tot es considera dins la mateixa espècie.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrani occidental. A les Balears hi és present a Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera, així com en diversos illots, entre ells Sa Dragonera.
DESCRIPCIÓ: Arbust perenne, molt ramificat des de la base que pot arribar entre 0,5 i 2 m d’alçada, de tiges erectes i escorça grisosa. Les fulles són petites, linears, estretes en forma d’acícula, de marge revolut, glabres i es disposen de manera densa al llarg de les branques. Les flors són hermafrodites i s’agrupen en inflorescències denses terminals i axil·lars als extrems de les tiges. És un fet determinant que tenguin els estams sobresortint de la corol·la. Aquesta és de color rosat o porpra, però a vegades pot ser més pàl·lida fins a blanquinosa i té forma d’urna o campaneta allargada. El fruit és una càpsula petita de forma globosa protegida pel calze persistent.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: no té amenaces importants conegudes i no consta com espècie protegida.
FENOLOGIA: floreix principalment entre setembre i gener, amb el màxim de floració durant la tardor i inici de l’hivern. La seva espectacular floració quan relativament poques altres espècies es troben en flor, fa que sigui una font molt important de nèctar per a nombrosos insectes pol·linitzadors.
FORMA VITAL: nanofaneròfit (arbust)
HÀBITAT: és un arbust típic de pinars oberts i garrigues de substrat calcari, ambients secs i assolellats des del nivell de la mar fins a les zones muntanyoses de mitjana altitud. És indicadora de sòls calcaris o bàsics.
USOS: és una espècie molt ben adaptada a la sequera estival gràcies a les seves fulles petites i coriàcies, per això és molt apreciada en jardineria mediterrània. A més és una de les plantes mel·líferes més importants de la tardor mediterrània, les flors proporcionen nèctar a abelles, borinots i altres insectes durant la tardor i l’hivern. Protegeix el sòl en ambients pedregosos i erosionables. Les branques seques s’havien emprat tradicionalment per encendre el foc. De fet, el nom popular valencià de “mata de tronets” i “petorra” o “pedorrera” en castellà, probablement fan referència als esclafits que fan les branques quan es cremen.
AL JARDÍ BOTÀNIC: trobaràs plantes en flor a la marjada 4 en les clarianes de l’alzinar i en la marjada 3, zona de pas assolellada i oberta. En el banc de germoplasma es conserven llavors de poblacions de totes les illes i a l’herbari hi ha plecs representatius de poblacions actuals i antigues o desaparegudes. El plec més antic data de l’any 1898 i procedeix de Menorca.
