CAT:
ES:
FAMÍLIA: RUBIACEAE
Sinònims: Asperula paui Fon Quer; Asperula cynanchica subsp. paui (Font Quer) O. Bolòs & Vigo
DISTRIBUCIÓ: endemisme de la costa NO d’Eivissa, la Mola de Formentera i els illots des Vedrà, es Vedranell i s’Espartar. Hi ha unes poblacions en la costa nord d’Alacant que són una subespècie diferent (C. paui subsp. dianensis).
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Planta legalment protegida pel Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades. Categoria IUCN: NT
FENOLOGIA: floreix a l’estiu, de juny a setembre
FORMA VITAL: hemicriptòfit
HÀBITAT: escletxes de roques i penya-segats litorals
És una planta petita, herbàcia, perenne, de tiges de secció quadrada, molt ramificada des de la base, que pot arribar a fer-se un poc llenyosa. Les fulles són petites, un poc carnoses, linears, disposades en verticils i desprenen una olor característica deguda a unes papil·les que tenen als nusos de les tiges. Les flors, també petites, són de color blanc i formen agrupacions terminals. El fruit és un mericarpi de dues llavors.
Té gran valor biogeogràfic com a endemisme extremadament localitzat que és. La seva floració estival ens indica que és una espècie relicta, possiblement anterior al clima mediterrani actual, quan aquest era més càlid i humit, de caràcter tropical. Així, l’espècie s’ha vist relegada a ocupar microhàbitats en escletxes de roques i penya-segats litorals de cara nord, per mitigar l’aridesa extrema d’aquesta època de l’any. Al Jardí Botànic les plantes es conserven bé en rocalles de mitja ombra. Al banc de germoplasma es conserven dues remeses de llavors de Formentera i una d’Eivissa. La remesa més antiga és de dia primer d’agost de 1989, recol·lectada a Formentera just quan el banc de germoplasma es va iniciar, fa ja trenta-sis anys.
