Concloem el cicle de conferències LES COVES, UNS AMBIENTS ÚNICS amb una proposta del paleontòleg Salvador Moyà.
La fauna de mamífers plio-pleistocenics de les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera) era completament desconeguda fins a finals del segle XX. Una campanya de prospeccions duta a terme l’any 1981 va portar al descobriment de diverses localitats fossilíferes per primera vegada (Moyà-Solà et al., 1984). Aquest fet contrasta amb el ric i divers registre fòssil de les faunes de vertebrats de les illes Balears (Mallorca i Menorca) (Alcover et al., 1981), d’on es coneixen centenars de jaciments.
Del jaciment de Ses Fontanelles (St. Antoni de Portmany) es va citar la presència de dos bòvids. Un d’ells de mida molt petit, un possible membre dels Antilopini (que inclou les gaseles actuals) i un segon bòvid que podria ser un caprí. El material va quedar sense un estudi més en profunditat fins que l’any 2020 quan es va revisar i es va concloure que hi havia únicament una sola espècie de bòvid, amb una important variació de mida. La seva morfologia era perfectament congruent amb la dels caprins.
Les seves petites dimensions, per tractar-se d’un caprí i la seva peculiar combinació de característiques van permetre la descripció d’un nou gènera i espècie, Ebusia moralesi. Aquesta espècie va ser descrita recentment, el 2022, i és remarcable per dues raons. Primer, és l’únic mamífer gran conegut d’Eivissa durant el neogen i quaternari, i segon, ens ofereix una visió poc freqüent dels inicis de l’adaptació a les condicions insulars, fenomen molt difícil de registrar per la rapidesa en què té lloc.
L’Ebusia era molt petita, molt més petita que els seus parents del continent, actuals i fòssils, i que Myotragus, un parent de les illes Balears. La seva dentició era encara completa i força primitiva, però els seus ossos ja començaven a adaptar-se a les condicions insulars: les seves potes s’escurçaven, un canvi que sovint veiem en les espècies insulars. Aquests són els primers signes del que s’anomena evolució insular, on els animals s’adapten a l’espai limitat, a menys depredadors i a recursos tròfics escassos.
El que fa que l’Ebusia sigui tan interessant és que sembla capturar l’inici d’aquest procés, d’una espècie encara no completament adaptat a l’illa, però ja en camí. És com atrapar una espècie a mitja transformació, congelada en el temps.
Des del punt de vista evolutiu, molt probablement Ebusia a les Pitiüses i Myotragus a les Balears, van compartir un avantpassat comú continental, que de moment desconeixem.
Una conferència fascinant per viatjar al passat més remot d’Eivissa i entendre com la vida s’adapta quan l’espai, els depredadors i els recursos canvien radicalment.
Activitat finançada per Fundación Española para la Ciencia y Tecnología, F.S.P. (FECYT), Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades i la Conselleria d’Educació i Universitat.
