Ca: orquídia de prat
Sinònims:
- Anacamptis palustris subsp. Robusta (T.Stephenson) R.M.Bateman, Pridgeon & M.W.Chase in Lindleyana 12: 120 (1997)
- Herorchis robusta (T.Stephenson) D.Tyteca & E.Klein in J. Eur. Orch. 40: 540 (2008)
- Orchis laxiflora subsp. Robusta (T.Stephenson) H.Sund. in Europ. Medit. Orchid., ed. 3: 40 (1980)
- Orchis palustris subsp. Robusta (T.Stephenson) Kreutz in Kompend. Eur. Orchid.: 128 (2004)
- Orchis palustris var. robusta T.Stephenson in J. Bot. 69: 179 (1931)
- Orchis robusta (T.Stephenson) Gölz & H.R.Reinhard in Ber. Schweiz. Bot. Ges. 85: 288 (1975 publ. 1976)
- Paludorchis robusta (T.Stephenson) P.Delforge in Naturalistes Belges 90: 25 (2009)
- Família: ORCHIDACEAE
- Distribució: Mallorca (Parc Natural de s’Albufera), N. Algèria fins a Tunissia.
- Estat de conservació: Present al Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades, catalogada En Perill d’Extinció.
- Fenologia: de finals de març a principis de maig. Fructifica de maig a juny.
- Forma vital: geòfit
- Hàbitat: Ambients humits del Parc Natural de s’Albufera, pradells amb Cladium mariscus, voreres de canals o zones on s’acumula aigua estacionalment. Requereix sòls alcalins i amb alt contingut en matèria orgànica. És molt sensible a alteracions en el règim hídric, obstrucció de canals i canvi climàtic.
Aquesta orquídia és l’espècie més gran d’aquesta família que trobam a les Balears, pot arribar a fer 80 cm d’alçada. Es va trobar a l’Albufera de Mallorca a finals dels anys noranta i és un relicte africà de quan existien connexions ecològiques entre Àfrica i el Mediterrani occidental. Abans s’havia confós amb Anacamptis palustris, una orquídia de port menor, d’inflorescències més laxes i de color lila més clar. Anacamptis robusta té les flors de color porpra i amb un label més ample i dividit. Prefereix els ambients humits més càlids i estacionals mentre que Anacamptis palustris prefereix pradells humits més permanents.
Des de la seva troballa el parc de S’Albufera s’encarrega de fer seguiments anuals marcant els individus adults i controlant les espècies invasores. Al Jardí Botànic es cultiven alguns exemplars que ara mateix trobareu florits i es conserven llavors al banc de germoplasma des de l’any 2012.
Aquesta espècie es troba en perill a causa de la possible destrucció del seu hàbitat, però també per problemes amb la seva pròpia reproducció, ja que no és fàcil de germinar i normalment no és fàcil trobar plàntules joves.
Com a curiositat, l’any 2004 Richard Bateman, botànic especialitzat en filogènica i evolució d’orquídies, va descriure un híbrid entre l’orquídia de prat i Anacamptis fragans que va anomenar Anacamptis x albuferensis. La presència d’híbrids pot representar tant una amenaça com una oportunitat des del punt de vista de conservació. D’una banda, la hibridació pot posar en perill la integritat genètica d’Anacamptis robusta, una espècie rara i protegida, especialment si els híbrids són fèrtils i competeixen amb l’espècie progenitora per recursos o pol·linitzadors. Això podria afavorir la dilució dels trets adaptatius propis d’A. robusta. Però, per altra banda, en un context de canvi ambiental ràpid, la hibridació també podria actuar com a font de variabilitat genètica i facilitar l’aparició de noves combinacions adaptatives que podrien augmentar la resiliència de la població. Per això és fonamental estudiar amb detall aquest híbrid i avaluar-ne el comportament ecològic i reproductiu abans de prendre decisions de gestió.
Les orquídies són un bon exemple de com la hibridació pot funcionar no només com a amenaça per a la puresa genètica sinó també com a una eina evolutiva clau en la generació de noves formes de vida.
