CAT: llevamà
ES: calèndula, uña de gato, flor de cada mes…
FAMÍLIA: ASTERACEAE (compositae)
El nom de Calendula prové del llatí calendae, que significa “primer dia del mes”. Aquesta etimologia està relacionada amb el fet que les flors del llevamà tenen una floració molt prolongada, gairebé durant tots els mesos de l’any. A més a l’antiga Roma, les calendae marcaven l’inici de cada mes en el calendari romà, i la planta va rebre aquest nom per la seva constància floral, simbolitzant renovació, cicles naturals i esperança.
El gènere Calendula compren 18 espècies distribuïdes per tot Europa, Macaronèsia, mediterrani des del Sàhara fins a la Península d’Arabia. L’espècie oficinal, C. officinalis, és endèmica de la península Ibèrica, però està introduida per gran part del món com espècie ornamental i medicinal.
DISTRIBUCIÓ: Europa, inclosa tota la Macaronèsia i tot el Mediterrani, la península aràbica fins a Oest de l’Himalaia. Al nord d’Àfrica fins a la península aràbica, existeix l’espècie Calenduda tripterocarpa que també s’ha trobat a les Illes Balears, sobretot a Eivissa i Formentera.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: poc preocupant (LC). És una planta molt comuna en camps de cultiu i zones ruderalitzades.
FENOLOGIA: floreix tot l’any a excepció dels mesos d’estiu.
FORMA VITAL: planta anual (teròfit). A vegades pot comportar-se com a bianual.
HÀBITAT: camps de cultiu, voreres de camins i zones alterades.
DESCRIPCIÓ: Planta molt fàcil de trobar ara en camps de cultiu o voreres de camins. Les tiges erectes o un poc ajagudes, pubescents i enganxoses són ben característiques. Però les seves inflorescències en capítols solitaris de 2 a 5 cm amb flors grogues, ligulades les de la perifèria, la fan inconfusible. S’obren amb la llum solar i es tanquen el capvespre amb la posta de sol. Els seus fruits són aquenis corbats, un poc espinosos i enganxosos, fet que facilita la seva dispersió per animals.
USOS: Se’n poden fer infusions digestives o per combatre refredats. També podem curar ferides o hematomes preparant una infusió més concentrada i aplicant amb una gasa sobre la zona afectada, o fent un ungüent amb oli d’oliva, cera d’abella i les flors seques de llevamà.
A la cuina també ens és útil, ja que els pètals són comestibles en ensalades, i amb les fulles tendres podem fer una truita.
A l’edat mitjana, el llevamà s’utilitzava en rituals funeraris i com a flors de record. En algunes tradicions europees, es plantava sobre tombes o s’oferia en dies de commemoració com Tots Sants.
L’espècie Calendula officinalis s’empra en medicina per l’elaboració de cremes i sabons.
AL JARDÍ BOTÀNIC: al Jardí Botànic Calendula arvensis està establerta per les marjades de l’hort, entre els cultius i actualment està en plena floració. En la zona de plantes medicinals, cultivam C. officinalis en diverses varietats comercials. Al banc de germoplasma no tenim llavors d’aquestes espècies.
