CAT: Rotaboc, auró
ES: Arce
FAMÍLIA: SAPINDACEAE
Sinònims: Acer opalus subsp. granatense (Boiss.) Font Quer & Rothm.
DISTRIBUCIÓ: endemisme del sud-est Ibèric, Marroc i Mallorca.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Protegit a Andalusia amb la categoria de vulnerable (VU), a Múrcia està en perill d’extinció (EN), i en altres catàlegs provincials es troba també legalment protegida en la categoria d’especial protecció” com és el cas de les Balears. A més del canvi climàtic que no l’afavoreix, pateix per l’herbivoria d’ungulats (principalment cabres assilvestrades) que impedeixen que les plàntules joves creixin afectant així la renovació de les poblacions que queden.
FENOLOGIA: floreix en primavera i fructifica d’agost a octubre.
FORMA VITAL: Macrofaneròfit
HÀBITAT: escletxes, parets rocoses, barrancs ombrívols i zones fresques i humides de la serra de Tramuntana a Mallorca.
DESCRIPCIÓ: És un dels pocs arbres de fulla caduca presents a Mallorca. Podria assolir els 10 m d’alçada, però la realitat és que les poblacions relictes que es troben en escletxes, rocalles i zones ombrívoles i humides, estan formades per exemplars de port arbustiu. Queden, de manera relicta, alguns bosquets amagats amb exemplars d’uns 6-8 m d’alçada, una mostra del que un dia va poder ser la nostra muntanya més elevada.
El rotaboc té una escorça grisa i una fusta dura i de bona qualitat, de color groguenc-rosat de gra fi, molt apreciada en ebenisteria. Les fulles caduques, palmades amb tres lòbuls principals i dos basals, es caracteritzen pels seus colors autumnals, fet excepcional en la nostra flora i tardor mediterrànies.
El fruit és una sàmara, és a dir, un fruit sec, indehiscent amb una ala membranosa que facilita la seva dispersió pel vent. Té forma bicapsular amb dues ales oposades amb una llavor cada una. Quan maduren, normalment són marrons o ataronjats.
Els fruits perden la seva capacitat germinativa quan l’embrió es resseca, i per això quan la sequera es perllonga massa temps, els fruits no tenen temps de germinar. A més, tenen dormició interna i una coberta molt impermeable. Tots aquests factors fan que sigui difícil trobar nous individus a natura tot i que la seva propagació controlada en viver sigui relativament fàcil.
El nom llatí “Acer” fa referència a l’antic ús de la seva fusta per fabricar puntes de llança. I “granatense” li ve donat perquè es va descriure de les poblacions de Granada.
AL JARDÍ BOTÀNIC: Al Jardí Botànic tenim set exemplars tots ells fets a partir de llavor. Alguns creixen penjats dels marges i d’altres agafen el seu port arbori natural. Al banc de germoplasma BGVIB també es conserven llavors d’algunes poblacions d’Escorca, Fornalutx i Sóller. A l’herbari HJBS es conserven una vintena de plecs de diferents anys i localitats de la serra de Tramuntana i també alguns de Granada. El més antic és de l’any 1906 recol·lectat a Deià.
