Ranunculus weyleri Marès
CAT: botó d’or
ES:
FAMÍLIA: Ranunculaceae
DISTRIBUCIÓ: endemisme de Mallorca amb poblacions molt escasses, distribuïdes al puig Major i a la serra de Llevant.
DESCRIPCIÓ: petita herba perenne que forma rosetes basals amb nombroses fulles lobulades. Els pecíols són llargs i pilosos i les flors són solitàries, grogues i vistoses. Els fruits són aquenis agrupats en capítols globosos, comprimits lateralment, amb un bec curt, i es disposen en receptacle relativament petit.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Les seves poblacions són de cada vegada més reduïdes a causa del canvi climàtic i també a la depredació per herbívors ungulats. Espècie catalogada com a vulnerable (VU) segons la UICN. Legalment protegida pel Catàleg Nacional i a nivell europeu per la Directiva d’hàbitats i el Conveni de Berna, així com també pel Catàleg Balear.
FENOLOGIA: Floreix a partir del mes de maig i fins a mitjan mes de juliol si el clima li és favorable i la pressió d’herviboria és baixa. Per la vistositat de les seves flors i per l’hàbitat humit que ocupa, és una espècie atractiva per als herbívors, especialment les cabres.
FORMA VITAL: hemicriptòfit adaptat a microhàbitats de roca humida, típic de plantes endèmiques de muntanya mediterrània.
HÀBITAT: viu en zones d’alta muntanya, rupícoles, en escletxes de parets rocoses ombrívoles i humides, normalment orientades al nord.
USOS:
AL JARDÍ BOTÀNIC: La població que es conserva al Jardí Botànic en forma de planta viva, ve de llavors recol·lectades al puig Major. A la marjada 5 ha trobat el seu millor hàbitat en les parets que formen la síquia que condueix l’aigua de la font de s’Olla. Arriba a formar una catifa densa amb un nombre d’individus molt superior al de les poblacions naturals que queden.
Al banc de germoplasma es conserven llavors congelades a -20ºC tant del puig Major com de la serra de Llevant. A l’herbari es poden consultar plecs testimoni d’aquestes mateixes poblacions.
Durant el 2026 estam recol·lectant algunes mostres més per crear un duplicat de llavors dins la xarxa REDBAG. En aquesta tasca hem tengut molts problemes, ja que les cabres i ovelles que pasturen aquestes zones fresques de muntanya, pràcticament no permeten el desenvolupament dels fruits, perquè es mengen la planta quan està florida. Per això hem hagut de visitar les poblacions setmanalment i protegir les flors individualment per permetre la formació dels fruits. Tot i això, les poblacions estan en greu perill d’extinció si no es redueix la pressió de les pastures intensives i de les cabres assilvestrades.
