Dianthus rupicola subsp. bocchoriana L.Llorens & Gradaille
CAT: Clavell de Formentor
ES: clavel de Formentor
FAMÍLIA: Caryophyllaceae
DISTRIBUCIÓ: Mallorca
DESCRIPCIÓ: petit arbust o subarbust rupícola de branques llenyoses i de fulles perennes, lanceolades i de consistència un poc carnosa. Les flors són de color rosa amb el limbe dentat. En la inflorescència hi pot haver moltes flors que es van obrint de manera seqüencial al llarg de tot el període de la seva floració que pot ser molt llarg. El grup de Dianthus rupicola és un complex mediterrani format per diferents subespècies:
- rupicola: N de Sicília i S. d’Itàlia.
- aeolicus: Illes Eòlies i NE de Sicília.
- hermaeensis: NE de Tunísia.
- lopadusanus: Illa de Lampedusa.
- bocchoriana: representa el llinatge mallorquí del complex diferenciat per les seves fulles glauques i coriàcies, diversos caràcters de les mides i proporcions florals.
La diferenciació de la subsp. bocchoriana ha estat avalada per estudis morfomètrics i moleculars més recentment, que mostren la singularitat genètica de la població mallorquina dins del complex mediterrani de D. rupicola. Malgrat aquesta diferenciació, els estudis actuals consideren més adequat mantenir el rang subespecífic que consideraren ja Gradaille i Llorens l’any 1991.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Espècie legalment protegida per la Directiva d’hàbitats, el Conveni de Berna i al Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades..
FENOLOGIA: floreix de juny a l’octubre.
FORMA VITAL: camèfit
HÀBITAT: viu als penya-segats marítims de la península de Formentor, en fissures de roca i petits replans exposats al vent i a la salinitat.
USOS: ornamental. És una espècie adaptada a condicions ambientals extremes: sequera estival, poca disponibilitat de sòl, forta insolació, i aerosols marins.
AL JARDÍ BOTÀNIC: és una de les primeres plantes que es van incorporar a les col·leccions del Jardí Botànic. Es conserva en forma de planta viva a la marjada 2 de flora de litoral rocós i també en el banc de germoplasma en forma de llavors. Les darreres recol·leccions es realitzaren l’any 2025. Es mantenen també mostres de la resta de subespècies del Mediterrani, ja que l’any 1990 Gradaille i Llorens varen descriure la subespècie mallorquina realitzant els estudis morfològics comparatius gràcies als cultius que es mantenen al Jardí. En les marjades 8 i 9 dedicades a la flora d’altres illes del Mediterrani es cultiven les altres subespècies.
