PLANTA DEL MES D’ABRIL 2024. Allium triquetrum L.
Ca: vitrac, allassa blanca
Es: lágrimas de la virgen
Nom científic: Allium triquetrum L.
L’allassa blanca o vitrac és una planta herbàcia que forma bulbs (alls) globosos solitaris o en grup. No la confondrem amb cap altre all perquè si seccionam la tija, observarem que presenta una secció triangular, que li dona el nom llatí de “triquetrum”: “tri” = tres i “quetrum” = cantonades. A més, les seves flors blanques, nombroses (de 4 a 19) i acampanades, tenen un nervi de color verd en mig de cada tèpal que també les fa inconfusibles. Les seves fulles són linears, glabres i amb una carena central ben pronunciada.
Arriba a formar denses extensions si l’hàbitat li és propici, de fet ha arribat a ser invasora a la Gran Bretanya, Irlanda, Austràlia i altres països. Els seus bulbs i bulbils es dispersen fàcilment pel vent, els insectes, l’aigua, o amb la maquinària agrícola i els moviments de terra dels horts. El fruit és una càpsula de tres lòculs, que conté 1 o 2 llavors per lòcul. Les llavors tenen un eleosoma que ens indica una possible dispersió per formigues, fet que ajuda l’espècie a colonitzar nous indrets (vegeu llibre “DIÀSPORES. Fruits i llavors de la flora Balear” de Gradaille J. L. i Bonet, J., 2022)
Tota la planta és comestible. En ensalades es poden menjar les flors, i d’antic s’empraven els alls per fer les típiques sopes mallorquines, un plat tradicional que empra verdures fresques de temporada i les restes del pa sec. Mattioli, metge i naturista italià (1501-1577), ja deia que Allium triquetrum curava les mossegades d’escurçons, servia per aclarir la veu, per les molèsties dels polls, per curar blaus, contra la caiguda de cabell, etc.
_______________
Família: Amaryllidaceae (subfamília Allioideae)
Distribució: del Marroc a Tunísia i de Portugal a Itàlia, colonitza tota la Mediterrània occidental incloent Mallorca, Menorca, (citat puntualment a Eivissa), Còrsega, Sardenya, Sicília i Malta. Introduïda a Amèrica, Austràlia, Gran Bretanya, Irlanda i al Mediterrani oriental.
Categoria IUCN: LC
Fenologia: floreix a partir del febrer fins a l’abril-maig
Hàbitat: Llocs humits i ombrívols, voreres de síquies, fonts, torrents, marges, escletxes de roques i penya-segats.
Jardineria: Forma una catifa interessant amb una floració abundant durant un període relativament llarg. Necessita llocs frescs i humits tot i que pot viure amb poca terra, parets i hàbitats drenats. Es reprodueix fàcilment tant per les llavors, com per bulbils que es multipliquen del bulb mare cada temporada. Si troba l’ambient ideal, fins i tot es pot convertir en invasora, i per això cal anar alerta quan es planta en llocs que no siguin de la seva distribució original.
