{"id":4623,"date":"2024-09-05T13:58:05","date_gmt":"2024-09-05T11:58:05","guid":{"rendered":"https:\/\/mucbo.org\/goetita-iridiscent\/"},"modified":"2024-09-05T13:58:05","modified_gmt":"2024-09-05T11:58:05","slug":"goetita-iridiscent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mucbo.org\/en\/goetita-iridiscent\/","title":{"rendered":"Goetita iridiscent"},"content":{"rendered":"

Setembre 2024, Goetita iridiscent<\/p>

Goetita iridiscent             MBCN13104 <\/strong><\/p>

La goetita \u00e9s la forma mineral de l\u2019\u00f2xid-hidr\u00f2xid de ferro III, de f\u00f3rmula qu\u00edmica \u03b1-FeO(OH). \u00c9s habitual en els s\u00f2ls i altres sediments a baixa temperatura. Generalment es forma durant la meteoritzaci\u00f3 d\u2019altres minerals rics en ferro, i tamb\u00e9 pot apar\u00e8ixer com a pseudomorf quan s\u2019oxiden minerals com la pirita (FeS2), siderita (FeCO3) o marcassita (FeS2). Finalment, tamb\u00e9 pot precipitar en aig\u00fces subterr\u00e0nies o es pot formar prim\u00e0riament en dep\u00f2sits hidrotermals. Hist\u00f2ricament, la goetita s\u2019ha emprat com a pigment (ocre) d\u2019en\u00e7\u00e0 de fa uns 20.000 anys. Animals com les pegellides tenen les dents compostes quasi totalment de goetita, el que les refor\u00e7a enormement. <\/p>

La pe\u00e7a d\u2019aquest mes \u00e9s una varietat iridiscent (que lluu amb multitud de colors) de goetita. Forma part de la col\u00b7lecci\u00f3 de minerals de La Salle (Palma), allotjada al MUCBO | Museu Balear de Ci\u00e8ncies Naturals. Prov\u00e9 de la conca minera de Tharsis-La Zarza, formant part de la Faixa Pir\u00edtica Ib\u00e8rica. Es tracta d\u2019una franja molt rica en sulfurs, d\u2019uns 250 km de llarg per 30-50 km d\u2019ample, que va des de Portugal a Sevilla, i ha estat explotada d\u2019en\u00e7\u00e0 de fa 10.000 anys. Els seus dep\u00f2sits es formaren durant el per\u00edode Devoni\u00e0, lligats a un vulcanisme hidrotermal actiu, resultant en immensos jaciments de pirita (FeS2), i tamb\u00e9 de calcopirita (CuFeS2), esfalerita ((Zn, Fe)S), galena (PbS) i cassiterita (SnO2). <\/p>